L’Hospital del Mar es va designar amb el centre hospitalari dels Jocs Olímpics de 1992; aquest nomenament va comportar una profunda modernització dels espais i equipaments de l’edifici existent, un volum monobloc d’onze plantes que va ser construït el 1973. Aquest volum estava desconnectat de l’entorn però acollida un jardí públic d’accés. A més de la remodelació estructural i interior de l’edifici de l’hospital, el pla de reforma va incloure la definició d’un parc d’investigacions biomèdiques, d’un edifici per consultes externes i d’un edifici per l’Institut Municipal d’Investigació. L’ampliació de 1992 busca integrar l’hospital al ressorgit front marítim de la ciutat i conforma la façana est d’aquesta macro-illa dedicada a les ciències de la salut. A més, recupera i connecta els diferents pavellons existents des de 1929. El nou edifici de l’hospital completa la façana oest de la macro-illa sanitària de l’Hospital del Mar i s’obre cap al parc de la Barceloneta. La primera fase del projecte d’ampliació dels serveis hospitalaris del centre incorpora els criteris adoptats des de la reforma de l’any 1992 i es converteix en el punt de partida per a la transformació dels espais cap al futur. En conseqüència, s’adopten criteris d’eficiència energètica i es disposen infraestructures d’última tecnologia. Resulta fonamental la relació topogràfica amb l’entorn immediat de la illa i amb les estructures externes. Els materials de façana i acabats interiors segueixen la línia dels edificis de la illa: formigó vist, vidre i fusta, acer lacat i làmines d’alumini encuyades i panells de resina de colors.